Marxem a viure a un altre barri?
A Vallcarca i voltants no hi ha gaires desnonaments. Segons districte cap. Pel que nosaltres sabem algun n’hi ha agut, al C. Sant Eudald o a Mare de deu del coll, per exemple. I aparentment el problema de l’habitatge no és crític, no està a l’ordre del dia, la gent no en parla en excés i no és una gran preocupació de les veïnes. Si que es veritat, que es va sentint per aquí i per allà que han pujat el lloguer de no se qui, que a l’Albert li han pujat el lloguer 250€, que el pis de la Aida li han pujat 180€ però que poden pagar-ho. O també ens arriba que la família de la Liliana ha marxat a viure al Carmel perquè no pot assumir la pujada però seguiran al cole, que la Sandra i els nens han marxat a viure fora perquè no li renoven el contracte, etc, etc. D’aquestes darreres històries és del que vull parlar.
Desnonaments, «deshaucios» com els de la PAH, al barri no en tenim, ok. Però el que si que tenim és un flux constant de gent que ha de marxar del barri, perquè no vol, o no pot pagar el preu de l’habitatge. Aquest moviments de persones i famílies, se’ls anomena DESNONAMENTS INVISIBLES. I són l’avantsala dels desnonaments reals.
Si mirem estadístiques, veiem que a Vallcarca, els preus del lloguer han augmentat sense parar de 660,75€ l’any 2013 a 787,70 el 2016. I si mirem el darrer any en plantem en l’esgarrifosa xifra de 910,93€ de mitjana per un pis*.
Si ens posem a mirar els portals immobiliaris, les dades encara són pitjors. Els pisos més barats són de 800€ i no solen passar dels 50m2, trobant mes de 24 pisos entre 1300 i 2500€. El preu mitja segons el portal idealista.com es 17,11 eur/m². Si mires la web habitaclia.com, els 20 pisos en lloguer al casc antic de Vallcarca trobem una mitjana de 1299€, sent el pis més econòmic el famós exemple de C. Argentera 10, que de costar 450€ el 2016 ha passat a 850€ aquest abril.
El que ens està passant als nostres carrers, és que ja ha arribat la gran ona expansiva de la pujada de preus i posterior expulsió de veïnat dels barris del centre de Barcelona. No ho dic jo no és una suposició. Ho diuen el preus de l’habitatge, ho diuen les cues de gent visitant els pisos que fa 4 anys ningú en pagaria mes de 500€, ho diuen les estadístiques municipals. L’any 2014 el preu mitja dels pisos de Vallcarca estava a 22,75€ per sota de la mitjana de la ciutat, a finals del 2017 superàvem la mitjana amb 33,65€.
El problema ja es aquí, i si volem quedar-nos al nostres barris, si no volem acar invertint la major part del nostre sou en pagar l’habitatge, haurem de fer alguna cosa. Hem d’explicar als amics i familiars, a la feina i a l’escola el que està passant, crear entre tots un clima de solidaritat per tal d’empoderar al màxim de veïns que no vulguin marxar. Al llarg d’aquest any 2018 seran milers de veïns llogaters els que hauran de renovar el contracte. Tinguem o no problemes hem de entomar això com un problema comú de empobriment de les classes populars i treballadores.
La hegemonia del discurs neo-liberal omnipresent a la majoria dels mitjans i televisions, ha creat una societat acrítica, on hem cregut que els factors econòmics són com la climatologia – avui plou, demà em pugen el lloguer, fa sol – els salaris baixen. Però algunes noticies i beneficis fiscals executats pel govern en diuen que tot plegat un pla, molt ben dissenyat pels grans operadors de capital amb la complicitat dels govern, per xuclar-nos els diners.
Ara el problema que tenim és que molta de la gent amb problemes d’habitatge, se sent sola, no es sent segura per plantar cara a la propietat. Moltes decideixen fer les maletes i marxar a altres llocs més econòmics, sense ni tan sols intentar aixecar la veu. Si no ho aturem, el que passarà es que aquests barris i pobles, ara , més econòmics, també augmentaran de preu, doncs l’ona expansiva de la gentrificació seguirà ampliant el radi d’actuació. Engreixant més els comptes bancaris de la classe propietària a base de invertir més diners dels nostres salaris en tenir un sostre on viure.
Animem des d’aquestes línies i des de la Comissió d’Habitatge de Vallcarca, a apropar-se i compartir les problemàtiques, per tal de cercar una solució. Sovint una carta, una reunió o una acció informativa, fan que la propietat renunciï o redueixi la pujada. Ajudem-nos! Quedem-nos.
municipilliure 