Verds, negres, liles o morats.
Taronges, rojos, marrons, o blaus, grocs o blancs.
D’aquí, d’allà d’amunt o de més avall, de terra endins o de mar enllà.
Homes, dones, XY, ni fu, ni fa, o trans.
Homos, bis, cis, i heteros xim pum flash.
Pobres, quasi rics, per anar tirant o van sobrats, explotats o privilegiats;
populars o mitjanes, baixes, mig altes i mitges baixes.
Treballadors, aturats, botiguers i comerciants;
precariats, precari, autònoms, temporals, interins, o funcionaris,
ninis, preparats i sobradament preparats.
De fp, amb 3 màsters i doctors de la universitat.
Llogaters o propietaris; ocupes, okupes o usufructuaris.
Menga merdes, menga canaris, vegetals i crudi veganis.
Ais i uis; istes, hòsties, ustis i més istes.
Veïns o forasters, del barri o del extraradi.
Catalans, castellans, de la vil·la o d’aquell barri.
Espanyols i canaris, andalusos o romanitz.
Tots, tots i tots, som uns pringats.
Doncs encara riuen en veure’ns, dividits, fragmentats, partits i compartimentats, esquarterats, barallats, criticats i encasellats, tu per aquí i jo per allà, que tu ets d’aquells i jo d’allà.
En definitiva separats i enfadats, entre nosaltres això sí. No fas cas que féssim res tots a una hi ha guanyar. Doncs el dia que te n’adonis, que si tots parem, això no va, serà el dia en què viure no serà menjar i pencar, sinó un vidorro ple de joia i molts encants.
municipilliure 